Tornant del referèndum en la nit
del 1 d’octubre de 2017

Irat, va colpejant l’odi la terra
ofrenen sang fronts caiguts;
regalen cançons alçades testes
i cal anar a les urnes fent el cor fort,
com qui se’n va a la guerra.

Càrrega rere altra la gent trèmula es gira,
més les armes de la pau no despon;
doncs la crueltat avança i la por s’enretira.
–Ni un pas enrere! –una noia crida-
que uns es van partint el món
mentre la resta s’ho mira.

Però no tot és perdut,
ni tan sols éssent la llibertat captiva;
hom sap que als somnis només s’hi arriba
quan torna el futur que s’han endut.

Versió reimaginada del poema ‘Paternal’ de Joan Maragall,
en petit homenatge als fets recents ocorreguts a Catalunya