Primers albors

Laura Coubert tiene en común con Borges el que, cada vez que uno lee sus escritos, es capaz de encontrar un nuevo, asombroso e inesperado sendero entre el espacio y el sentido de sus palabras.

Salud; espero que disfrutéis.

Alma Mater

miki-culturainquieta8-2

A la primera persona
amb qui vaig ser

De vestits molls i llavis secs d’octubre
nasqué fa sis anys mon primer pètal de dona
Amb mans de cera tèbia l’esbossaves sense pressa
quan somreies amb veu trencada:
“Innocència intocable, aquesta mirada teva”.

“Innocència”, pensava, “innocència ets tu:
que amb tots els mals que han volgut trencar-te,
Amb una dècada més d’existència,
La teva pell perfila ja maduresa
però ni una arruga la teva ànima”.

Eres vanitat dolça, voltada d’enginy visceral
Eres amor i fúria, incandescència impia
Eres deler de vida, carn de passió insubmisa.
La nena esquerpa que vas conèixer
només s’arronsava amb paraules teves.

Ens cercàvem, ens regalàvem bellesa;
Entre riures i irreverència arrancaves de sobte
amb declaracions de saviesa que jo mastegava
com el mos més exquisit; el que jo volia aprendre
només tu m’ho ensenyaves.
I tu deies, captivada,
que ningú no et comprenia tan bé,
que…

Ver la entrada original 275 palabras más

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s