Maternal

democracia-630x330

Tornant del referèndum en la nit
del 1 d’octubre de 2017


Irat, va colpejant l’odi la terra
ofrenen sang fronts caiguts;
regalen cançons alçades testes
i cal anar a les urnes fent el cor fort,
com qui se’n va a la guerra.

Càrrega rere altra la gent trèmula es gira,
més les armes de la pau no despon;
doncs la crueltat avança i la por s’enretira.
Ni un pas enrere! –una noia crida-
que uns es van partint el món
mentre la resta s’ho mira.

Però no tot és perdut,
ni tan sols éssent la llibertat captiva;
hom sap que als somnis només s’hi arriba
quan torna el futur que s’han endut.

Versió reimaginada del poema ‘Paternal’ de Joan Maragall,
en petit homenatge als fets recents ocorreguts a Catalunya

 

 

Nací para tumbarte sobre un lecho de flores

Vinimos a éste mundo por cósmico

azar, cómo confluye lo minúsculo,

indistinto a los faros del crepúsculo,

cuando, eterno, impulsa su fulgor crónico.

Dentro esotro hallarnos, milagro entrópico;

amando, aún cuando no arriben opúsculos.

Sublimas, vida, en cuánticos grupúsculos,

curva alegría del destino homónimo.

Sí; nuestra luz partirá de las córneas,

de regreso a los astros y sus órbitas,

acopiada en cien estaciones cíclicas.

Más ni el eterno sueño, ni las óseas

lagunas, ni mil maldiciones órficas

podrán con éste amor de fuentes místicas.